La SIC i l'escola Victor Català

Encara que en la meva escola, escola Victor Català, va ser on vaig començar la meva educació i on vaig aprendre els coneixements bàsics, penso que no ens va preparar gens per la nostra incorporació dins de la SIC-societat de la informació i la comunicació-. A part que no ens preparessin de cap manera als alumnes, crec, que ni tan sols els propis mestres estaven preparats.

Temps enrere, quan jo era petita, amb prou feines utilitzàvem a l’escoles recursos tecnològics. A la meva escola, fa uns 14 anys, quan jo estava a educació infantil, les aules no tenien projectors, ordinadors, ni cap recurs tecnològic dels quals actualment disposen moltes de les aules dels centres escolars. Encara que si hi havia espais on  podíem accedir alguna eina tecnològica. L’aula de música disposava d’un aparell de música, i hi havia un o dos més per si els necessitava alguna mestra com ara per posar cançons o per altres activitats. El centre també disposava d’un televisor que havia de demanar-se per poder utilitzar-lo ja que només hi havia un per tota l’educació infantil i primària, i aquest televisor, portava un aparell de vídeo, que amb el temps va canviar-se per un dvd. Podiem trobar altres objectes com la fotocopiadora, o la impressora, però només hi havia un de cada per tota l’escola, és a dir que quan volíem utilitzar algun aparell s’havia de demanar al conserge i podia trigar dies. Per això els mestres, havien de demanar les coses amb antelació. A la meva escola, només hi havia una sala d’ordinadors, que s’aconseguien amb uns punts del Condis, i altres que havia comprat el centre, en total hi hauria uns 10 o 15 ordinadors aproximadament. Era l’únic lloc on podíem accedir a un ordinador, i era per tot el centre -educació infantil i educació primària-, encara que la directora també en tenia un al seu despatx.

Per una banda, quan la mestra utilitzava el televisor o l’aparell de música, ho feien per poder aprofundir sobre el que estàvem treballant, amb alguna pel•lícula, alguna cançó o algun petit documental. Per altre banda, la sala d’ordinadors tenia un horari , i el mestre l’havia de demanar amb antelació, però depèn el curs, anaven més vegades que no pas altres. Dins  de la classe d’informàtica, ens havíem de posar a treballar en parelles, i sempre hi havia algun ordinador que fallava, ja que no funcionaven molt bé, i la mestra no sabia solucionar els problemes, ja que en tota l’escola només hi havia una persona capacitada per tot això.

Des del meu punt de vista gràcies a la incorporació de les noves tecnologies, la educació ha evolucionat i ha millorat molt, aquestes noves tecnologies són el futur de la nostra societat, i penso que és important que avui en dia puguem treballar a l’aula amb ordinadors, pissarres digitals i tot tipus de recursos tecnològics que fan més rica la nostra formació, i alhora preparen als nens per la SIC. M’hauria agradat que en la meva època haguessin hagut part d’aquests recursos i eines per treballar a l’aula, ja que quasi tot el que té a veure amb eines tecnològiques ho he après pel meu conte, i penso que actualment els nens tenen l’oportunitat d’incorporar-se al món de la tecnologia amb l’ajuda de la formació que reben a l’escola. 

Penso que actualment els nens aprenen molt més ja que, fins fa poc, quan em parlàvem de noves tecnologies jo només em referia als mòbils, ordinadors, iPods i eines així. Ara, gràcies aquesta assignatura he descobert que ens podem referir a més objectes com les impressores, els escàners, els projectors, i moltes coses més. Els nens d’avui en dia, estan més involucrats dins del món tecnològic i això és un avenç ja que, com he dit jo he après a utilitzar aquestes eines fora de l’escola, i fins fa poc hi havia aspectes que no sabia què eren, o objectes que no sabia com anaven -com la pissarra digital-.